Avui
ha sigut un dia d’aquells que l’hort ens porta similituds amb la vida
mateixa... Un dia d’aquells que ens ofereix un espai per reflexionar, per
compartir les emocions, sensacions, actituds...
Hem
arribat i ens hem trobat que les pluges i ventades d’aquest cap de setmana, ens
havia “aixafat” les faves, estaven totes tombades, però no estaven trencades!
Sense
ni tan sols tenir temps a lamentar-nos, ha estat clara l’acció del dia, cadascú
ràpidament ha vist quin era el seu paper i s’ha anat construint un tancat per
les faves per tal de garantir que no es tombin més i no es facin malbé... poc a
poc uns decidint, altres creant, altres fent la “feina física” hem aconseguit
aixecar el tancat...
Un
cop feta la feina grossa i mentre esperàvem que un company de resi ens portés
corda, hem fet aquesta reflexió... avui haguéssim tingut la opció de
lamentar-nos, d’enfadar-nos i de no actuar, deixar que la destrossa seguis
allà... o agafar la opció que hem triat que és la d’
activar-nos, posar-nos en
marxa i sobretot fer la feina en grup, hem valorat lo bé que ens va poder
compartir els mal moments i com resoldre les coses en grup sempre és més fàcil!
D’aquí
el nom de l’entrada del blogg... també havíem valorat posar el nom de: COM LA
VIDA MATEIXA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada